SIMBOLOGIA DEL NADAL

SIMBOLOGIA DEL NADAL

Cada 25 de desembre se celebra el Nadal, una de les festes més importants en el cristianisme, on es commemora el naixement de Crist, fruit de la concepció de la Verge Maria per obra de l'Esperit Sant. Compta amb un enorme arrelament social a gran part de l'món i, com qualsevol festivitat, porta amb si intrínsecament tot un seguit de símbols que es remunta en el pas dels segles.

SIMBOLOGIA DELS REIS MAGS

Els Reis Mags són sacerdots pertanyents a la religió de Zoroastre, profeta de l'antiga Pèrsia. Els seus noms són Melcior, Gaspar i Baltasar, tot i que Sant Mateu, en el seu Evangeli, no ho especifica. L'Evangeli només parla de mags representants de religions paganes de pobles veïns, als que veu com les primícies de les nacions que accepten, per l'Encarnació, la Bona Nova de la salvació; enlloc s'indica que fossin reis.

La tradició explica que van venir d'Orient i es giaban per un estel, celebérrimamente coneguda com "l'estrella de Betlem", que els va conduir fins a Betlem. Allà van buscar a el Nen Jesús nounat i el van adorar, oferint-or (representant la seva naturalesa real, com present conferit als reis), encens (que representa la seva naturalesa divina, emprat en el culte en els altars de Déu) i mirra (un compost embalsamador per als morts, representant el sofriment i mort futura de Jesús).



SIMBOLOGIA PARE NOEL

Pare Noel és un personatge llegendari que, segons la cultura occidental, porta regals als nens per Nadal. La història de l'origen és mítica i té relació amb la figura inspirada en el bisbe cristià Nicolau de Myra, qui va viure al segle IV a Anatòlia, Turquia, i que a la data posseeix més de dos mil temples en tribut a ell per món....
Explica la llegenda que aquest bisbe va alleujar les necessitats d'una família dipositant la seva fortuna en les sabates que es trobaven a la banda de la xemeneia. D'aquí la tradició dels regals.




SIMBOLOGIA 

L'estrella, que es col·loca generalment en la part superior de l'arbre de Nadal, representa el firmament etern on resideix la Divinitat i la Fe que ha de guiar la vida de l'cristià, recordant així a l'estrella de Betlem que va il·luminar el camí dels Reis Mags . Simbolitza l'esperança i la llum per aconseguir una vida millor.

L'arbre de Nadal

Fer regals és un costum heretada del neolític i de les festes de l'culte solsticial, on s'intercanviaven regals, podent tenir mals auguris la persona que no complia amb el ritual.

Les nadales són cançons i remunten als poemes cortesans de temàtica amorosa que al llarg dels segles XV i XVI es recreaven als salons nobles i que més tard repetia el poble pla. Durant el segle XVII, els mestres de capella musicalizaron milers de cançonetes religioses i van sacralitzar altres per ser cantades en les matines de les festivitats litúrgiques.
Es mantenen en record dels profetes que anunciaven el naixement de Jesús.


Les campanes que pengen de portes, finestres o branques d'l'arbre representen l'avís a el poble de el naixement de l'infant Jesús i l'alegria per tal esdeveniment. Antigament es deia que eren usades per espantar els mals esperits.


La tradició d'encendre les espelmes per Nadal es remunta a quan la Mare de Déu va portar a el món a l'infant Jesús sota la llum d'una vela al pessebre de Betlem. Simbolitzen la purificació i les seves flames s'entenen com la representació de Crist, la llum de l'món. És un element capaç d'il·luminar noves il·lusions i esperances de pau.

Les espelmes porten acumulada la càrrega cultural i simbòlica de la llum que trenca les tenebres i les venç ocupant el seu lloc, de la victòria de el bé sobre el mal en els seus propis dominis, de el triomf del dia sobre la nit, de la victòria metafòrica de el bé sobre el mal.

Un àngel és un ésser immaterial present en les creences d'algunes religions els deures són assistir i servir Déu. Segons la Bíblia, cada estrella té un àngel que vetlla per ella, creença que suporta l'antiga idea que cadascuna de les que pobla el firmament és en si mateixa un àngel. Són els encarregats de fer de missatgers entre el cel i la Terra. Simbolitzen l'amor i la bondat.

La corona d'advent és una tradició cristiana que simbolitza el transcurs de les quatre setmanes d'Advent. Consisteix en una corona de branques de pi o avet amb quatre espelmes. Començant el primer diumenge d'advent, s'encén una de les espelmes. Durant les següents tres setmanes s'encenen la resta fins que la setmana anterior a Nadal les quatre espelmes estan enceses. Simbolitzen la dignitat i el poder.

La simbologia original és bastant universal i primitiva, relacionada amb la mort i el renaixement de el Sol a l'hivern. El cercle com a símbol de el temps reflectit en el cicle de les estacions; les branques, significant la persistència de la vida a través de l'element vegetal; i l'adoració a el Sol com a origen i font de la vida mitjançant la llum de les espelmes.

El vesc és la planta silvestre més utilitzada des de l'Antiguitat durant el solstici d'hivern. Ja era recollit pels antics druides, que el tallaven amb una falç d'or. Servia com a protector i fins i tot com a medicament, encara que en grans dosis pot ser letal. Actualment, durant el Nadal es penja a les portes com a símbol de sort i fertilitat. La tradició diu que si un home i una dona es troben en una porta sobre la qual hi ha branques de vesc han de besar-se.

SIMBOLOGIA 25 DE DESEMBRE

A Occident, es considera que el 25 de desembre, el dia de Nadal segons la religió cristiana, coincideix amb el naixement de Jesús. En efecte, el terme "Nadal" prové de l'llatí "nativitas", que significa "naixement". La data en la qual Crist va arribar a aquest món, però, roman com un enigma, ja que no es troba registrada a La Bíblia ni tampoc va poder ser comprovada per altres vies.

El 25 de desembre culminaven les celebracions dedicades a Saturn -déu pagà de l'agricultura- amb la festa de el Sol Invicte, íntimament lligada a l'arribada de l'solstici d'hivern.


SIMBOLOGIA CAP D'ANY

En el Cap d'Any de 1895 apareix una referència escrita sobre els dotze raïms, que simbolitzaven els 12 mesos de l'any, en aquesta data va ser el President de Consell de Ministres qui va acomiadar l'any 1895 amb raïm i xampany.  Els raïms segons molta gent se les prenen perquè:

• Atraure la bona sort: Portar roba interior vermella. Es creu que aquest costum ve de la Xina i Vietnam. En això països es portar roba interior vermella o groga atrau la bona energia.

• Prosperitat econòmica: Portar diners a la sabata o bé rentar-se les mans amb cava i sucre.

• Si un dels teus objectius és viatjar més: treure les maletes i deixar-les fora davant de la porta de casa.

• Per aconseguir amor: Encendre espelmes blanques, vermelles i verdes i deixar-les enceses fins que es consumeixin.

SIMBOLS QUE CANVIEN DE SIGNIFICAT AMB EL TEMPS

BANYES AL CAP D' UN HOME

Historia: Les banyes són les armes de defensa dels animals així com les espines ho són dels vegetals.

Es diu que 

Es diu que, entre víkings, els caps de cada llogaret podien tenir relacions sexuals amb qualsevol dona, fins i tot casades, per dret. Llavors era popular veure a la porta de cada casa al nucli tradicional víking perquè tots sabessin que en aquell moment era millor no molestar.

Però hi ha qui atribueix l'expressió a l'Edat Mitjana, on també es penjaven banyes a les portes de les cases de qui estava sent infidel. Com aquesta acció era greu, els que llançaven les banyes eren multats o portats a la presó.

Dimoni: Una interpretació de les banyes molt menys agradable és la que atribueix a 

l'dimoni el posseir-los, el que dóna també lloc a el malefici dels "banyes", gest que es realitza amb la mà i es vincula amb una maledicció o la mala sort.

Persona: Diuen que el banyut és el que s'assabenta últim que li estan sent infidel. Per tant, un altre origen d'aquesta expressió és atribuït a l'animal que porta banyes i que no se'ls veu perquè estan a sobre del cap.

Mitologia: Una altra versió de l'origen d'aquesta expressió es deu a la mitològica. Doncs l'esposa del rei Minos, Pasífae, va tenir relacions sexuals amb el Toro de Creta i així van engendrar a el Minotaure. I això va donar a entendre que les banyes fos un símbol de traïció matrimonial i d'infidelitat.

Buda: Antigament, al nord-oest de l'Índia va ser utilitzat per Buda Gautama i els seus seguidors com un gest per expulsar dimonis o eliminar obstacles. La diferència amb el signe de les banyes més popular, és que únicament es doblava el dit cor. Aquest tipus d'ús defensiu dels signes es coneix com apotropaico, és a dir que són utilitzats com un mecanisme de defensa davant poders sobrenaturals o màgics, amb la intenció de protegir-se aquests.

Mans: En el món de la música el signe de les banyes és un senyal de complicitat i també d'aprovació que els seguidors de grups de rock i especialment de heavy metal efectuen en els concerts.

Com significat té a veure amb el llenguatge dels sords nord-americà, aquest signe, però amb el polze cap amunt també, significa «ILY», és a dir «I love you».

És una combinació que s'assembla molt als signes de les lletres I, L i Y i s'utilitza per expressar qualsevol tipus d'afecte o de sentiment positiu que es vol transmetre a l'receptor.


També el fan servir en el camp esportiu alguns equips que tenen com a mascota o símbol un toro o un altre animal toro.



ÀGUILA

És considerat l'emblema suprem dels déus, governants i guerrers. És símbol de la majestuositat, valentia i inspiració espiritual. A l'ésser vist com el senyor de l'aire, perquè és el rei de les aus pel seu poder i la velocitat. L'àguila és llum vencedora de les potències fosques. En aquest tret simbòlic es manifesta com matadora de serps i dracs.

Des de la idea hebrea, la qual diu que ell àguila podia cremar les seves ales al foc solar i després caure a l'oceà per sortir amb un parell nou, fa part de l'simbolisme baptismal, no només en les piles baptismals, també en els faristols de les Església.

A la iconografia medieval l'àguila s'associa amb l'ascensió de Crist, les ales de l'oració, el descens de la gràcia i la conquesta de l'malament.


Exemples:

Aquest escut va ser confeccionat al gener de 1977. És per això, que tot i ser un escut renovat de forma pòstuma a la mort de l'dictador i entrats en la Transició, manté de forma absoluta tots els símbols de l'escut franquista.


L'àguila apareix azorando les ales emprenent el vol, és a dir, més obertes i corbes. Aquelles línies blanques de el plomatge de coll i ales desapareixen.



 ESVÀSTICA

Historia: Es feia servir a l'almenys 5.000 anys abans que Adolf Hitler dissenyés la bandera nazi. La paraula "esvàstica" vol dir "bona fortuna" o "benestar. es va utilitzar per primera vegada en la Euràsia de el Neolític, potser per representar el desplaçament de el sol al cel.

El partit nazi no va ser l'únic a usar l'esvàstica a Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, diversos moviments nacionalistes d'extrema dreta van adoptar l'esvàstica com a símbol.

La esvàstica es va convertir en la icona més reconeixible de la propaganda nazi. La esvàstica va ser un símbol poderós usat per provocar orgull entre els aris, però també va causar terror als jueus i altres grups considerats enemics de l'Alemanya nazi.

Dos tipus: Una esvàstica és bàsicament una creu que està en moviment giratori. La importància d'aquesta creu és que es troba en moviment i, per tant, el sentit de gir és vital per interpretar correctament el significat de l'símbol.

Segons alguns, que un braç apunti a la dreta no vol dir que giri a la dreta, sinó tot el contrari.

Les dues descripcions més comunes són:

esvàstica dextrogira ('que gira cap a la dreta' en sentit horari).
esvàstica levogira »('que gira cap a l'esquerra' en sentit antihorari).