SIMBOLOGIA DEL NADAL

SIMBOLOGIA DEL NADAL

Cada 25 de desembre se celebra el Nadal, una de les festes més importants en el cristianisme, on es commemora el naixement de Crist, fruit de la concepció de la Verge Maria per obra de l'Esperit Sant. Compta amb un enorme arrelament social a gran part de l'món i, com qualsevol festivitat, porta amb si intrínsecament tot un seguit de símbols que es remunta en el pas dels segles.

SIMBOLOGIA DELS REIS MAGS

Els Reis Mags són sacerdots pertanyents a la religió de Zoroastre, profeta de l'antiga Pèrsia. Els seus noms són Melcior, Gaspar i Baltasar, tot i que Sant Mateu, en el seu Evangeli, no ho especifica. L'Evangeli només parla de mags representants de religions paganes de pobles veïns, als que veu com les primícies de les nacions que accepten, per l'Encarnació, la Bona Nova de la salvació; enlloc s'indica que fossin reis.

La tradició explica que van venir d'Orient i es giaban per un estel, celebérrimamente coneguda com "l'estrella de Betlem", que els va conduir fins a Betlem. Allà van buscar a el Nen Jesús nounat i el van adorar, oferint-or (representant la seva naturalesa real, com present conferit als reis), encens (que representa la seva naturalesa divina, emprat en el culte en els altars de Déu) i mirra (un compost embalsamador per als morts, representant el sofriment i mort futura de Jesús).



SIMBOLOGIA PARE NOEL

Pare Noel és un personatge llegendari que, segons la cultura occidental, porta regals als nens per Nadal. La història de l'origen és mítica i té relació amb la figura inspirada en el bisbe cristià Nicolau de Myra, qui va viure al segle IV a Anatòlia, Turquia, i que a la data posseeix més de dos mil temples en tribut a ell per món....
Explica la llegenda que aquest bisbe va alleujar les necessitats d'una família dipositant la seva fortuna en les sabates que es trobaven a la banda de la xemeneia. D'aquí la tradició dels regals.




SIMBOLOGIA 

L'estrella, que es col·loca generalment en la part superior de l'arbre de Nadal, representa el firmament etern on resideix la Divinitat i la Fe que ha de guiar la vida de l'cristià, recordant així a l'estrella de Betlem que va il·luminar el camí dels Reis Mags . Simbolitza l'esperança i la llum per aconseguir una vida millor.

L'arbre de Nadal

Fer regals és un costum heretada del neolític i de les festes de l'culte solsticial, on s'intercanviaven regals, podent tenir mals auguris la persona que no complia amb el ritual.

Les nadales són cançons i remunten als poemes cortesans de temàtica amorosa que al llarg dels segles XV i XVI es recreaven als salons nobles i que més tard repetia el poble pla. Durant el segle XVII, els mestres de capella musicalizaron milers de cançonetes religioses i van sacralitzar altres per ser cantades en les matines de les festivitats litúrgiques.
Es mantenen en record dels profetes que anunciaven el naixement de Jesús.


Les campanes que pengen de portes, finestres o branques d'l'arbre representen l'avís a el poble de el naixement de l'infant Jesús i l'alegria per tal esdeveniment. Antigament es deia que eren usades per espantar els mals esperits.


La tradició d'encendre les espelmes per Nadal es remunta a quan la Mare de Déu va portar a el món a l'infant Jesús sota la llum d'una vela al pessebre de Betlem. Simbolitzen la purificació i les seves flames s'entenen com la representació de Crist, la llum de l'món. És un element capaç d'il·luminar noves il·lusions i esperances de pau.

Les espelmes porten acumulada la càrrega cultural i simbòlica de la llum que trenca les tenebres i les venç ocupant el seu lloc, de la victòria de el bé sobre el mal en els seus propis dominis, de el triomf del dia sobre la nit, de la victòria metafòrica de el bé sobre el mal.

Un àngel és un ésser immaterial present en les creences d'algunes religions els deures són assistir i servir Déu. Segons la Bíblia, cada estrella té un àngel que vetlla per ella, creença que suporta l'antiga idea que cadascuna de les que pobla el firmament és en si mateixa un àngel. Són els encarregats de fer de missatgers entre el cel i la Terra. Simbolitzen l'amor i la bondat.

La corona d'advent és una tradició cristiana que simbolitza el transcurs de les quatre setmanes d'Advent. Consisteix en una corona de branques de pi o avet amb quatre espelmes. Començant el primer diumenge d'advent, s'encén una de les espelmes. Durant les següents tres setmanes s'encenen la resta fins que la setmana anterior a Nadal les quatre espelmes estan enceses. Simbolitzen la dignitat i el poder.

La simbologia original és bastant universal i primitiva, relacionada amb la mort i el renaixement de el Sol a l'hivern. El cercle com a símbol de el temps reflectit en el cicle de les estacions; les branques, significant la persistència de la vida a través de l'element vegetal; i l'adoració a el Sol com a origen i font de la vida mitjançant la llum de les espelmes.

El vesc és la planta silvestre més utilitzada des de l'Antiguitat durant el solstici d'hivern. Ja era recollit pels antics druides, que el tallaven amb una falç d'or. Servia com a protector i fins i tot com a medicament, encara que en grans dosis pot ser letal. Actualment, durant el Nadal es penja a les portes com a símbol de sort i fertilitat. La tradició diu que si un home i una dona es troben en una porta sobre la qual hi ha branques de vesc han de besar-se.

SIMBOLOGIA 25 DE DESEMBRE

A Occident, es considera que el 25 de desembre, el dia de Nadal segons la religió cristiana, coincideix amb el naixement de Jesús. En efecte, el terme "Nadal" prové de l'llatí "nativitas", que significa "naixement". La data en la qual Crist va arribar a aquest món, però, roman com un enigma, ja que no es troba registrada a La Bíblia ni tampoc va poder ser comprovada per altres vies.

El 25 de desembre culminaven les celebracions dedicades a Saturn -déu pagà de l'agricultura- amb la festa de el Sol Invicte, íntimament lligada a l'arribada de l'solstici d'hivern.


SIMBOLOGIA CAP D'ANY

En el Cap d'Any de 1895 apareix una referència escrita sobre els dotze raïms, que simbolitzaven els 12 mesos de l'any, en aquesta data va ser el President de Consell de Ministres qui va acomiadar l'any 1895 amb raïm i xampany.  Els raïms segons molta gent se les prenen perquè:

• Atraure la bona sort: Portar roba interior vermella. Es creu que aquest costum ve de la Xina i Vietnam. En això països es portar roba interior vermella o groga atrau la bona energia.

• Prosperitat econòmica: Portar diners a la sabata o bé rentar-se les mans amb cava i sucre.

• Si un dels teus objectius és viatjar més: treure les maletes i deixar-les fora davant de la porta de casa.

• Per aconseguir amor: Encendre espelmes blanques, vermelles i verdes i deixar-les enceses fins que es consumeixin.