1. Com un signe es converteix en un símbol?
Al llarg de la vida molts signes han passat a convertir-se en símbols.
Exemples:
L'estrella de la vida representa el temps que hem d'emprar amb un pacient seguint uns passos establerts, que han de durar 10 minuts. Això vol dir que si sumem cada succés que realitzem a cada punta de les sis que té l'estrella en l'ordre establert, com si miréssim les manetes d'un rellotge, ens adonaríem que aquest estel representa la «hora daurada» del pacient.
2. Simbolisme de les banderes.
Una bandera és quelcom més que un tros de tela. És el símbol d'identificació d'un grup i no cal dir que el factor més important perquè perduri és que sigui acceptada per les persones a les que representa. És un dels símbols més importants que té una nació.
3. Origen de la bandera d'Espanya i de la Senyera.
BANDERA D'ESPANYA
Amb l'arribada dels Borbons a Espanya, la bandera d'Espanya va adoptar el color blanc amb l'escut com a bandera nacional. Els vaixells mercants i corsaris també enarboraven banderes blanques amb la creu de Borgoña en vermell.
El problema de la bandera nacional en blanc era el del reconeixement al mar.Pel que en regnat de Carles III es va decidir convocar un consurs de disseny de banderes per als vaixells de guerra de La seva Majestat.
Un cop establerta l'ensenya nacional, aquesta va evolucionar fins a la teva forma actual. Els canvis, en realitat, no van ser tant en la pròpia bandera com en l'escut, encara que va haver un període de la història en la qual es va canviar un color de la bandera nacional. Els canvis més importants van ser:
- Bandera d'Espanya de la Primera República, era igual que la de 1785 però sense la corona.
- Bandera d'Espanya de la Segona República: canvia l'escut, desapareixent la corona, i canviant l'última franja vermella per l'estatge, en record del pendó morat de Castella que van enarborar els comuners que es van revoltar contra Carles I.
- Bandera d'Espanya durant la dictadura de Franco i la transició a la Democràcia: l'escut va ser semblant al que van portar els Reis Catòlics, amb l'àguila negra de Sant Joan i amb les columnes d'Hèrcules a la part externa de les ales.
- Bandera espanyola actual: l'actual escut d'Espanya, present de manera oficial a tot bandera nacional, ha sofert també diverses modificacions al llarg dels segles.
Amb el transcurs dels segles, fins arribar a l'actual, l'escut d'Espanya va sofrint modificacions segons la casa regnant i les circumstàncies.
LA SENYERA
La bandera de Catalunya es forma per quatre barres vermelles i cinc barres grogues, totes horitzontals, format el 18 de desembre de 1979. Encara que aquestes barres grogues i vermelles també són presents en les banderes d'Aragó, de la Comunitat Valenciana i de les Illes Balears.
El comtat de Barcelona i el Principat de Catalunya eren territoris que formaven part de la Corona d'Aragó. L'escut també tenia quatre franges vermelles-cinc franges grogues, col·locades de forma vertical.
La llegenda de les quatre barres de sang
Guifré 'el Pilós' (Jofre 'el Pelós'). La seva llegenda, recollida per primer cop al segle XVI, parla que la Senyal Real d'Aragó té el seu origen en una guerra dels normands contra el Sacre Imperi en què aquest personatge, que va ser comte de Barcelona entre 878 i 897, va ser ferit.
L'emperador francès Carlos 'el Calb' va anar a visitar-lo a la seva botiga i li va preguntar amb què podia recompensar pel valor amb el qual havia lluitat en el camp de batalla. Guifré va contestar que volia una ensenya per al seu escut, en aquells dies daurat però sense dibuix algun. Tot seguit el monarca va agafar la mà del malferit guerrer, la va passar per les ferides encara sagnants i les lliscar per l'escut, quedant impregnades aquestes quatre barres vermelles tan característiques.
4. Significat dels elements que apareixen a l'escut de la bandera espanyola.
L'escut està dividit en quatre parts, cadascuna d'elles ocupada per un escut d'armes d'un regne històric d'Espanya.El castell: representa l'escut del regne de Castella.
- El lleó rampant coronat: escut del regne de Lleó
- Les cadenes: escut del regne de Navarra
- La magrana: símbol del regne de Granada
- Les tres flors de lis: símbol de la casa de Borbó
- Les barres Aragoneses: escut del Regne d'Aragó
5. Origen la bandera independestista catalana.
L'origen d'aquesta bandera és per Vicenç Albert Ballester, conegut activista de la causa sobiranista catalana qui en 1908 es va inspirar en la bandera de Cuba per a la creació de l'estelada.
Al principi l'estrella estava col·locada sobre un rombe blau en el centre de la senyera, però poc temps després es va modificar perquè tingués el seu disseny actual.
Dues dècades després de crear-se l'estelada, aquesta va ser declarada bandera oficial de la 'República Catalana Independent' a la 'Constitució de l'Havana' que es va escriure i signo a la capital de Cuba entre 15 d'agost i el 2 d'octubre de a 1928.
Francesc Macià, aleshores fundador del partit 'Estat Català' i posteriorment declarat President de la Generalitat, va ser un dels impulsors d'aquesta constitució que reconeixia l'estelada de manera oficial i aquesta va ser penjada al balcó del Palau de la Generalitat quan el 14 abril 1931 va proclamar la República Catalana.
Tres anys després, el 1934, va ser el successor de Macià, Lluís Companys qui proclamaria el 'Estat Català' dins de la República Federal Espanyola, utilitzant també l'estelada com a símbol oficial.
Des de llavors i mentre que va durar la dictadura del general Franco, l'estelada va passar a ser una bandera clandestina i durament perseguida.
L'estelada no deixa de ser una bandera provisional i els propis independentistes reconeixen a la senyera com la bandera oficial de l'Catalunya, utilitzant la que porta l'estrella de color blanc com a símbol de la lluita i reclam sobiranista cap a la independència.
L'estelada amb triangle blanc i estrella vermella va ser creada el 1968 pel PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) per diferenciar-se del nacionalisme burgès.
6. Què significa l'estel a la bandera catalana.
L'estelada té com a fons el color daurat, quatre barres de color vermell, un triangle blau i sobre aquest un estel blanc, com a símbol de lluita i reclam de la seva independència.
7. Origen de la idea del llaç groc per demanar la llibertat dels polítics encarcelats.
En 1704, quan el virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar va prohibir l'ús partidista de escarapel·les grogues durant la Guerra de Successió, per evitar la publicitat del bàndol que les feia servir "creant discòrdies entre les famílies".
El 16 d'octubre de 2017, dia en què van ser empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, les entitats secessionistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van iniciar la campanya que buscava la llibertat per a 'els Jordis' i demanava fer ús de llaços grocs.
La Junta Electoral Central va acordar, el 24 de novembre de 2017, a instància del PSC, impedir als interventors, apoderats i membres de les meses electorals de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 portar llaços grocs, decisió que va desencadenar una campanya en xarxes socials animant a fer servir el color groc com a protesta.
El 3 de setembre de 2018 el Defensor del Poble Francisco Fernández Marugán va reclamar la retirada dels llaços grocs dels edificis públics de Catalunya.
La Junta Electoral Central considerava que, en període electoral, l'exhibició de llaços i altres símbols independentistes no és compatible amb el principi de neutralitat exigit a les institucions i li donava al president de la Generalitat, Quim Torra, 24 hores per retirar-los de tots els edificis públics de Catalunya
La presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, li recordava a Quim Torra que, com a president de la Generalitat, ha de "donar exemple sempre" i complir la llei que "obliga a tots" en ser preguntada pel fet que el català hagi optat per mantenir el llaç groc a la Generalitat com ha exigit la Junta Electoral Central.
Torra ha assegurat que defensa la llibertat d'expressió i que no s'amaga davant la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) que li reclama retirar els llaços grocs d'edificis de la Generalitat.
8. Per què penja la gent les banderes als balcons, quan va començar aquesta tradició?
Perquè està a favor del referèndum d'independència de Catalunya.
Va començar en 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario