CASTANYADA I HALLOWEEN

LA CASTANYADA

És una festa popular de Catalunya es celebra el dia de Tots els Sants, l'1 de novembre. També es celebra a Occitània, però  com una celebració o festa de la tardor.

HISTORIA

Des del paleolític, la castanya i la gla havien format part dels nostres hàbits alimentaris. Més tard, amb l'expansió del cultiu de castanyers pels romans a la Península.

D'aquella època daten els ritus pagans i les festes que coincidien amb la recollida del fruit i servien com a agraïment als déus per la collita rebuda.

A la fi del segle XVIII i deriven dels antics banquets funeraris en els quals no se servien altres aliments que llegums, fruits secs i panet votius que donarien lloc als panellets. El banquet tenia un sentit simbòlic de comunió amb l'ànima dels difunts: rostint les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Hi ha una altra versió més pràctica de l'inici de la tradició relacionada amb els campaners. A la fi del segle XVIII, aquests havien de passar la nit de Tots Sants fent sonar les campanes de tots els campanars dels pobles i viles. Com era una tasca dura i àrdua, eren ajudats per amics i familiars. I per aguantar tota la nit, havien alimentar-se amb un dinar energètica: castanyes, moniatos i panellets, regat amb moscatell per suportar bé el fred de la nit.

SIMBOLISME DE LA CASTANYADA

La Castanyera és el personatge que simbolitza la tradició de la Castanyada i que tots els nens esperen els dies previs a la festa. Sol representar-se com una dona anciana, vestida pobrament i amb un mocador al cap, davant d'un rostidor de castanyes per vendre pel carrer. Porta una àmplia faldilla folrada amb un devantal de cànem i llana i al cap llueix una caputxa blanca de llana, molt llarga, que li arriba per sota de mitjana faldilla i la porten lligada al coll i la cintura.

Tradicionalment sortien amb un forn de fang semblant a una copa i venien 8 castanyes per un "quart", l'equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.

HALLOWEEN

Halloween també coneguda com a Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració que té lloc la nit del 31 d'octubre, sobretot als Estats Units i enotros llocs com Espanya. Tot i pertànyer al món d'Austràlia i Nova Zelanda no s'observa aquest costum tant com en els altres països.

El dia s'associa sovint amb els colors taronja, negre i morat. Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte que es quan els nens suerten disfrassats als carrers a demanar caramels per totes les cases. També fan fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d'històries de por i veure  pel·lícules de terror. Halloween és per espantar els difunts.



HISTORIA

Els antics pobles celtes solien fer una gran cerimònia per commemorar el final de la collita. Aquesta festa va ser batejada amb la paraula gaèlica de "Samhain". (El significat etimològic és "el final de l'estiu".) Això és perquè durant aquesta celebració s'acomiadaven de Lugh, déu del Sol.

Els celtes habitaven diverses regions d'Irlanda, Anglaterra, Escòcia i França. Per a ells significava la fi de la mort o iniciació d'una nova vida.

Moltes persones adornen les seves cases amb carabasses en diferents parts del món.
Aquesta festivitat marcava el moment en què els dies s'anaven fent més curts i les nits més llargues. Els celtes, igual que moltes cultures prehispánicas, creien que en Samhain els esperits dels morts tornaven a visitar el món dels mortals.

El costum era deixar menjar i dolços fora de les seves cases a manera d'ofrena. D'altra banda, era comú encendre espelmes per ajudar les ànimes dels morts a trobar el camí cap a la llum i descans al costat de Lugh.


SIMBOLOGIA

• Carabasses: s'usen com a motiu decoratiu. Es buiden, es talla en elles una expressió diabòlica i dins es col·loca una espelma. S'utilitzen per representar les ànimes atrapades en el purgatori.

• Bruixes: són fetilleres que fan servir màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca a les bruixes a una festa coneguda com un aquelarre, i per això se les pot veure durant Halloween.

• Gats negres: tenen fama de ser éssers demoníacs que porten mala sort.

• Espelmes: simbolitzen la llum de l'ànima. Són usades per il·luminar el camí dels esperits dels morts que aquesta nit tornen per visitar els seus familiars.

• Fantasmes i l calaveres: són símbols de la ultratomba. Els fantasmes representen els difunts que van per la terra la nit de Halloween, mentre que les calaveres són la representació de la mort.

• Aranyes i teranyines: són considerades les teixidores dels fils de la destinació, la seva intenció es crear una ambientació misteriosa, enigmàtica.

• Ratpenats: també associats als vampirs, són criatures associades al món de les tenebres, del que nocturn i el ombrívol. 

• Màscares i disfresses: s'utilitzen en aquesta data es fan servir per espantar els mals esperits com bruixes, follets, fantasmes, vampirs, homes llop o zombis. S'usen com a protecció, per no ser detectats pels esperits malignes.

• Espantaocells:utilitzats per espantar les aus que causaven estralls en les collites, són utilitzats durant Halloween com a protecció davant els esperits i els éssers demoníacs.

• Mussols: aus de bona sort, utilitzats com amulet de protecció.

• Pomes: símbol de bona sort. Mossegar en Halloween dóna fortuna. D'altra banda, la seva pela era usada per fer endevinació del futur.

RELACIÓ ENTRE LA CASTANYADA I HALLOWEEN

Tant l'origen de la Castanyada com el de Halloween es remunta a la festivitat de Samhain, que és l'any nou Celta, se celebra la finalització de les collites i l'arribada de les estacions fredes de l'any, coincidint amb l'entrada de l'època fosca .

Les cases es decoren amb figures terrorífiques per espantar els mals esperits, i com en moltes altres cultures, també es relacionen els aliments i el ritual de connexió amb els difunts, no només en forma d'ofrena, també en àpats funeraris que inclouen aliments propis de la temporada de tardor.


Actualment, la Castanyada i Halloween conviuen en el nostre territori a causa de la presència en el cinema d'aquest nou vingut, i sobretot, a la pressió comercial que s'ha produït per tenir un aire festiu tipus carnaval, però amb un toc esgarrifós.

PERQUÈ LA GENT CELEBRA MÉS HALLOWEEN?

En la meva opinió es celebra més halloween perquè és una festa més divertida i sobretot als més petits els agrada més. Es disfressen, demanen caramels, van pels carrers ...
La castanyada per a ells és més aburridda, tot i que a les escoles es disfressen de castanyera i mengen castanyes. Però en Halloween creen túnels del terror, vine pel · lícules de por i els més petits es disfressen.

LES BANDERES

1. Com un signe es converteix en un símbol?

Al llarg de la vida molts signes han passat a convertir-se en símbols.

Exemples: 

L'estrella de la vida representa el temps que hem d'emprar amb un pacient seguint uns passos establerts, que han de durar 10 minuts. Això vol dir que si sumem cada succés que realitzem a cada punta de les sis que té l'estrella en l'ordre establert, com si miréssim les manetes d'un rellotge, ens adonaríem que aquest estel representa la «hora daurada» del pacient.


2. Simbolisme de les banderes.

Una bandera és quelcom més que un tros de tela. És el símbol d'identificació d'un grup i no cal dir que el factor més important perquè perduri és que sigui acceptada per les persones a les que representa. És un dels símbols més importants que té una nació.

3. Origen de la bandera d'Espanya i de la Senyera.

BANDERA D'ESPANYA

Amb l'arribada dels Borbons a Espanya, la bandera d'Espanya va adoptar el color blanc amb l'escut com a bandera nacional. Els vaixells mercants i corsaris també enarboraven banderes blanques amb la creu de Borgoña en vermell.

El problema de la bandera nacional en blanc era el del reconeixement al mar.Pel que en regnat de Carles III es va decidir convocar un consurs de disseny de banderes per als vaixells de guerra de La seva Majestat.

Un cop establerta l'ensenya nacional, aquesta va evolucionar fins a la teva forma actual. Els canvis, en realitat, no van ser tant en la pròpia bandera com en l'escut, encara que va haver un període de la història en la qual es va canviar un color de la bandera nacional. Els canvis més importants van ser:

           - Bandera d'Espanya de la Primera República, era igual que la de 1785 però sense                 la corona.

           - Bandera d'Espanya de la Segona República: canvia l'escut, desapareixent la                         corona, i canviant l'última franja vermella per l'estatge, en record del pendó morat                 de Castella que van enarborar els comuners que es van revoltar contra Carles I.


           - Bandera d'Espanya durant la dictadura de Franco i la transició a la Democràcia:                   l'escut va ser semblant al que van portar els Reis Catòlics, amb l'àguila negra de                   Sant Joan i amb les columnes d'Hèrcules a la part externa de les ales.


            - Bandera espanyola actual: l'actual escut d'Espanya, present de manera oficial a                    tot bandera nacional, ha sofert també diverses modificacions al llarg dels segles.



Amb el transcurs dels segles, fins arribar a l'actual, l'escut d'Espanya va sofrint modificacions segons la casa regnant i les circumstàncies.


LA SENYERA

La bandera de Catalunya es forma per quatre barres vermelles i cinc barres grogues, totes horitzontals, format el 18 de desembre de 1979. Encara que aquestes barres grogues i vermelles també són presents en les banderes d'Aragó, de la Comunitat Valenciana i de les Illes Balears.

El comtat de Barcelona i el Principat de Catalunya eren territoris que formaven part de la Corona d'Aragó. L'escut també tenia quatre franges vermelles-cinc franges grogues, col·locades de forma vertical.

La llegenda de les quatre barres de sang

Guifré 'el Pilós' (Jofre 'el Pelós'). La seva llegenda, recollida per primer cop al segle XVI, parla que la Senyal Real d'Aragó té el seu origen en una guerra dels normands contra el Sacre Imperi en què aquest personatge, que va ser comte de Barcelona entre 878 i 897, va ser ferit.


L'emperador francès Carlos 'el Calb' va anar a visitar-lo a la seva botiga i li va preguntar amb què podia recompensar pel valor amb el qual havia lluitat en el camp de batalla. Guifré va contestar que volia una ensenya per al seu escut, en aquells dies daurat però sense dibuix algun. Tot seguit el monarca va agafar la mà del malferit guerrer, la va passar per les ferides encara sagnants i les lliscar per l'escut, quedant impregnades aquestes quatre barres vermelles tan característiques.




4. Significat dels elements que apareixen a l'escut de la bandera espanyola.

L'escut està dividit en quatre parts, cadascuna d'elles ocupada per un escut d'armes d'un regne històric d'Espanya.El castell: representa l'escut del regne de Castella.

• El lleó rampant coronat: escut del regne de Lleó

• Les cadenes: escut del regne de Navarra

• La magrana: símbol del regne de Granada

• Les tres flors de lis: símbol de la casa de Borbó

• Les barres Aragoneses: escut del Regne d'Aragó

5. Origen la bandera independestista catalana.

L'origen d'aquesta bandera és per Vicenç Albert Ballester, conegut activista de la causa sobiranista catalana qui en 1908 es va inspirar en la bandera de Cuba per a la creació de l'estelada.

Al principi l'estrella estava col·locada sobre un rombe blau en el centre de la senyera, però poc temps després es va modificar perquè tingués el seu disseny actual.

Dues dècades després de crear-se l'estelada, aquesta va ser declarada bandera oficial de la 'República Catalana Independent' a la 'Constitució de l'Havana' que es va escriure i signo a la capital de Cuba entre 15 d'agost i el 2 d'octubre de a 1928.

Francesc Macià, aleshores fundador del partit 'Estat Català' i posteriorment declarat President de la Generalitat, va ser un dels impulsors d'aquesta constitució que reconeixia l'estelada de manera oficial i aquesta va ser penjada al balcó del Palau de la Generalitat quan el 14 abril 1931 va proclamar la República Catalana.

Tres anys després, el 1934, va ser el successor de Macià, Lluís Companys qui proclamaria el 'Estat Català' dins de la República Federal Espanyola, utilitzant també l'estelada com a símbol oficial.

Des de llavors i mentre que va durar la dictadura del general Franco, l'estelada va passar a ser una bandera clandestina i durament perseguida.

L'estelada no deixa de ser una bandera provisional i els propis independentistes reconeixen a la senyera com la bandera oficial de l'Catalunya, utilitzant la que porta l'estrella de color blanc com a símbol de la lluita i reclam sobiranista cap a la independència.


L'estelada amb triangle blanc i estrella vermella va ser creada el 1968 pel PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) per diferenciar-se del nacionalisme burgès.


6. Què significa l'estel a la bandera catalana.

L'estelada té com a fons el color daurat, quatre barres de color vermell, un triangle blau i sobre aquest un estel blanc, com a símbol de lluita i reclam de la seva independència.



7. Origen de la idea del llaç groc per demanar la llibertat dels polítics encarcelats.

En 1704, quan el virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar va prohibir l'ús partidista de escarapel·les grogues durant la Guerra de Successió, per evitar la publicitat del bàndol que les feia servir "creant discòrdies entre les famílies".

El 16 d'octubre de 2017, dia en què van ser empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, les entitats secessionistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van iniciar la campanya que buscava la llibertat per a 'els Jordis' i demanava fer ús de llaços grocs.

La Junta Electoral Central va acordar, el 24 de novembre de 2017, a instància del PSC, impedir als interventors, apoderats i membres de les meses electorals de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 portar llaços grocs, decisió que va desencadenar una campanya en xarxes socials animant a fer servir el color groc com a protesta.

El 3 de setembre de 2018 el Defensor del Poble Francisco Fernández Marugán va reclamar la retirada dels llaços grocs dels edificis públics de Catalunya.

La Junta Electoral Central considerava que, en període electoral, l'exhibició de llaços i altres símbols independentistes no és compatible amb el principi de neutralitat exigit a les institucions i li donava al president de la Generalitat, Quim Torra, 24 hores per retirar-los de tots els edificis públics de Catalunya

La presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, li recordava a Quim Torra que, com a president de la Generalitat, ha de "donar exemple sempre" i complir la llei que "obliga a tots" en ser preguntada pel fet que el català hagi optat per mantenir el llaç groc a la Generalitat com ha exigit la Junta Electoral Central.


Torra ha assegurat que defensa la llibertat d'expressió i que no s'amaga davant la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) que li reclama retirar els llaços grocs d'edificis de la Generalitat.


8. Per què penja la gent les banderes als balcons, quan va començar aquesta tradició?


Perquè està a favor del referèndum d'independència de Catalunya.

Va començar en 2013 

12 D'OCTUBRE

QUÈ ÉS?

El 12 d'octubre es celebra el dia de la Hispanitat, una Festa Nacional de Espanya. El significat d'aquesta festa és recordar els moments d'història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comú". Per aquest motiu el dia escollit per a aquesta finalitat sigui el descobriment d'Amèrica, s'erigeix ​​com a símbol o efemèrides de la finalització d'un projecte d'Estat, i una projecció lingüística i cultural més enllà d'Europa.

Aquest dia hi ha una orquestra que ofereix un concert i gratuït a l'Auditori Nacional i hi haurà jornada de portes obertes dels museus. També hi haurà una desfilada de les forces armades on es honren els símbols d'Espanya (bandera, himne i escut). Hi participen aproximadament 3.400 militars, 48 vehicles blindats i 53 aeronaus.

Tindrà lloc entre la plaça de Colón i el passeig del Prado (Madrid).

HISTORIA:

El 12 d'octubre de 1492 Cristòfor Colom arribava a Amèrica. Quatre-cents anys després la reina Maria Cristina d'Habsburg, decreta aquesta data com a festa nacional.

El 1913 es diu dia de la Raça. El farà servir Alfons XIII per denominar al 12 d'octubre. En 1931, Ramiro de Maeztu es referirà al dia de la Hispanitat. Des de fa 28 anys es diu, Dia de la Hispanitat.

Alguns països com Mèxic encara conserven la denominació del Día de la Raza Iberoamericana, però la immensa majoria de pobles hispànics ho han anat canviant al llarg de la història. Alguns dels canvis que s'han originat són:

• Espanya: Dia de la Hispanitat, que a més coincideix amb el festiu nacional de la Mare de Déu del Pilar.

• Argentina: Dia de la Diversitat Cultural Americana. 

• Xile: Dia del Descobriment de Dos Mons, en honor al moment en què va arribar Cristóbal Colón a Amèrica.

• Uruguai: Dia de les Amèriques.

• Veneçuela: Dia de la Resistència Indígena, fent honor als durs moments que van haver de travessar els nadius americans en el gran enfrontament inicial.

• Costa Rica: Dia de les Cultures.

SIMBOLOGIA:

Els símbols nacionals són tres: Bandera, Escut i Himne. Simbolitzen la sobirania de la Nació i l'ordenament jurídic els recull com a patrimoni de tots els espanyols.

VERGE DEL PILAR

Fa any 40 la Verge Maria es va aparèixer a Santiago quan es trobava pregant al costat de vuit deixebles a la vora del riu Ebre. Llavors va demanar que s'aixequés allí un temple que ha arribat, després de successives modificacions i recostrcciones, fins als nostres dies i es va convertir en el primer temple dedicat a la Mare de Déu erigit per la cristiandat.

Va aparèixer al gener, des de molt aviat es va començar amb la celebració del dia dedicat a la Verge del Pilar el 12 d'octubre perquè va ser el dia que es va celebrar la primera missa en el primer temple dedicada a ella i construït al segle I. Després, la tradició popular va anar generalitzant el culte a la Mare de Déu del Pilar fins que a principis del segle XVIII, el papa Innocenci XIII va concedir ofici litúrgic propi a la Verge del Pilar per al dia 12 d'octubre.


La Verge del Pilar és també patrona de la ciutat de Saragossa, com no podia ser d'una altra manera després de ser la ciutat que alberga el temple marià més antic de la cristiandat. A més és la patrona de la Guàrdia Civil, que celebra el seu dia gran coincidint amb la nostra Diada Nacional.

Representa el punt culminant de les celebracions i la major manifestació de la devoció popular cap a la Mare de Déu, gràcies a ella aquell grup de missioners va iniciar l'evangelització d'Espanya i Espanya, més tard, la del món sencer. Per això és la Patrona d'Espanya i de la Hispanitat. L'Església es recolza en els Apòstols i ells en Crist i en Maria.


El dia 12 al matí, es porta a terme una ofrena en la qual milers de persones abillades amb el vestit regional aragonès o d'altres llocs del món porten rams o flors fins a la plaça del Pilar. Allà es teixeix un enorme mantell a una verge situada sobre una estructura metàl·lica. La gran acceptació popular la testifiquen els centerares de grups inscrits per a l'edició de 2016 i les més de dotze hores que dura la desfilada.




La figura de l'Infant que és contemplat amb afecte per la seva Mare, descansa assegut sobre la mà esquerra de la Verge i el subjecta amb el seu braç, mentre. Ella li dóna un gràcil i femení moviment a la Mare. El nen figura nu en posició gairebé frontal alguna cosa girat a la dreta, amb les cames creuades tenint el taló esquerre sobre la cama dreta. Amb la seva mà esquerra subjecta el cos d'un ocell (símbol de l'ànima humana) per sota de les ales. El cap de l'animal apunta amb el seu bec al cinturó de la Verge. El braç dret de l'infant està estès creuant el pit de la seva Mare per agafar la vora del seu mantell.